Entre els milers de memes que ara roden per les xarxes, un d’ells, junt al somriure em provocava també una reflexió potent. ¿És possible que un maleït coronavirus faça en pocs dies més per la transformació digital d’una empresa del que el més poderós CEO haja aconseguit durant anys? Així és. Ningú negarà que esta pandèmia global – i sobretot les restriccions de l’estat d’alarma – ha forçat avanços significatius en la digitalització d’empreses i administracions. És allò de fer de la necessitat virtut assumint que una ampla resposta tecnològica és – i sobretot serà – la única eixida viable front a una crisi que requerix del distanciament físic i el confinament de la població.
L’Ajuntament de València no ha sigut cap excepció, si bé esta crisi sobrevinguda —a diferència del que ha passat en altres administracions— ens ha pillat —per sort— amb els deures fets i amb nota. Ho detallava l’afamada consultora EY al seu informe de març de 2019 quan situava ja al consistori valencià com l’administració local més i millor digitalitzada d’Espanya puntuant amb un 87%, el compliment dels paràmetres ideals per davant dels ajuntaments de Madrid amb un 81,4% i Barcelona, amb un 79,1%. Una puntuació ben superior al 64.5% de mitjana dels ajuntaments a l’estat i que encara s’haurà ampliat amb la recent integració al sistema SIR amb què a València continuarem guanyant en agilitat, eficiència i estalvi econòmic per la ràpida interconnexió amb altres administracions.
Una ben completa Seu Electrònica, i sobretot, l’àgil plataforma de tramitació P.I.A.E del consistori, són clau d’esta bona base que ara —amb la necessària inversió suplementària— ha permès implementar també, i en temps record, un pla de teletreball que ja engloba a més de 2.200 persones.
Una significativa xifra a la que sumant el treball presencial dels servicis essencials i també altres modalitats telemàtiques, oferix un global amb què garantir els servicis imprescindibles a una ciutadania què —amb la crisi sanitària, econòmica i social— va a necessitar com mai de la més pròxima de les administracions.
Com a la resta del món, també al consistori hem tirat mà de les ara recurrents videoconferències que, no només permeten minimitzar la mobilitat diària a centenars d’usuaris de totes les esferes de l’administració, sinó que també són garantia del funcionament permanent d’òrgans de gestió i participació democràtica tant per al govern com per a l’ oposició.
Però la resposta tecnològica de València va mes enllà i ha merescut l’atenció de l’ ONU com a SmartCity emergent. La UIT, UN-Habitat i altres organismes dependents de Nacions Unides han confiat en l’ agenda digital municipal per guiar, des d’un nou grup de treball, la resposta SmartCity internacional. Una responsabilitat que recau en la pionera Oficina de Ciutat Intel·ligent que està servint de referent per moltes altres i que, anteriorment, ja havia estat capaç d’atraure diverses subvencions per a projectes pilot, algunes d’ells ja en marxa, i orientar mundialment el millor ús de les plataformes de ciutat.
Així, a ferramentes smart obertes ja consolidades com el Geoportal, l’AppValència o uns complets quadres de comandament interns destinats a millorar amb dades la presa de decisions es sumen ara noves funcionalitats específicament pensades per actuar davant la pandèmia.
Són, per exemple, les que la ciutadania pot trobar en obert al portal coronavirus.valencia.es, on les ferramentes de geolocalització, els formularis i els panells smart permeten monitoritzar l’evolució de la pandèmia, al temps que es mostren els recursos i es recull feedback sobre l’actitud ciutadana per combatre l’expansió del virus. Però també altres, pensades en clau interna, com els nous quadres de comandament, que concreten com l’episodi de Covid-19 transforma per complet la ciutat de València. Una transformació efectivament expressada per indicadors com el trànsit, el transport públic, la contaminació, el consum d’aigua, la recollida de residus, els nivells de soroll o l’ús de la seu electrònica entre altres.
Una estratègia smart que contempla també l´ús responsable del Big Data i les dades obertes per geolocalitzar, amb mapes de calor, per exemple a la població més vulnerable, i en definitiva, operar intel·ligentment des de la gestió i la presa de decisions.
“la resposta tecnològica a esta pandèmia comportarà canvis tecnològics i socials que acabaran per fer-se estables, i alguns d’ells, probablement, fins i tot permanents”
Tot apunta que el nou coronavirus provinent de la Xina ha vingut per a quedar-se, i que almenys haurem d’aprendre a conviure amb ell per un llarg temps. Del que a hores d’ara tampoc no tenim cap dubte és que la resposta tecnològica a esta pandèmia comportarà canvis tecnològics i socials que acabaran per fer-se estables, i alguns d’ells, probablement, fins i tot permanents. I si no, temps al temps. A València ho sabem, i com podreu comprovar, humilment ja anem fent.
