Pel fet de fer-ne ús d’aquesta app de rastreig de casos COVID, no compromets la teua privacitat: no es sabrà qui ets, ón has anat o amb qui has estat. I si tens dubtes, és de codi obert, major transparència impossible!
RadarCOVID és anònima, segura i respectuosa amb la teua privacitat
què és?
- RadarCOVID és una app de traçabilitat de contactes desenvolupada pel Gobierno de España mitjançant la Secretaría de Estado de Digitalización e Inteligencia Artificial, en la línia de la majoria de països europeus.
- Permet atallar la cadena de contagis ‘guardant’ de forma anònima possibles contactes de risc per a notificar un possible cas de contagi.
- Aquests contactes de risc, segons criteri epidemiològic, són persones de les quals vas estar a dos metres o menys de distància durant quinze minuts o més.
és segura?
- L’app és anònima i segura, ja que no recull dades personals ni usa geolocalització: no es sabrà qui ets, amb qui estàs o on vas ser .
- Tot el procés és automàtic, encriptat, anònim i segur, i es duu a terme en el teu mòbil sense que s’envie cap tipus d’informació envers cap servidor: només és necessari descarregar l’app i permetre-li usar el bluetooth.
Com funciona?
- Funciona de manera senzilla: instal·lar-la, acceptar la política de privacitat i acceptar els permisos que sol·licita: bluetooth i enviament de notificacions, res més. Des d’eixe moment, l’app passa a ‘recordar’ els contactes de risc mantinguts amb uns altres mòbils que si tenen l’app instal·lada també.
- Per a poder instal·lar l’app hi ha uns requisits tècnics mínims fixats per les companyies, que són necessaris per a poder suportar tècnicament l’ús dels recursos del mòbil que són necessaris perquè el sistema funcione.
- En concret, els requisits són:
RadarCOVID no sol·licita cap dada personal, no crea cap perfil, no geolocalitza i no identifica. Res ix del mòbil envers cap servidor.
Una vegada instal·lada l’app, RadarCOVID farà que el nostre terminal emeta un identificador temporal i anonimitzat via bluetooth i capte els dels altres mòbils que tinguen l’app i que hagen estat a menys de dos metres durant quinze minuts en els darrers set dies.
un exemple?
En mantindre una reunió els mòbils dels assistents es ‘recordarien’. Passats uns dies un dels presents va al metge i és diagnosticat positiu després de realitzar-li una prova PCR. En eixe moment, el personal sanitari li proporcionaria un codi numèric perquè l’introduïra en l’app si el diagnosticat vol, perquè tot és voluntari. És eixe codi el que avisaria al servidor que la seua terminal –sense identificar que és seu- és d’un positiu.
Cada cert temps –dues vegades al dia- RadarCOVID es connecta al servidor per a descarregar actualitzacions sobre els nous positius registrats –el mòbil no envía res, només rep dades-. En eixe moment, donat que els terminals dels altres assistents ‘recordarien’ haver estat prop del terminal del diagnosticat positiu, en actualitzar-se amb el servidor els avisaria a tots del risc i els proporcionaria instruccions de com actuar així com un número de telèfon al qual cridar.
En cap moment l’avís identificarà qui és el contagiat, ni on va tindre lloc la trobada. Senzillament, que s’ha estat en contacte massa prop i massa temps amb algú diagnosticat positiu, en quina data va ser aquest contacte, i, al remat, que ara existeix cert risc de contagi.
L’ús del bluetooth, a més de ser menys intrusiu i més efectiu que usar geolocalització, permet, per exemple, salvar algunes limitacions particulars. És el cas de mòbils a menys de dos metres però separats per murs –veïns, per exemple-, i en aquest cas la intensitat del senyal s’atenuaria tant que no registraria el contacte. És a dir, és un recurs tecnològic que permet evitar el risc de falsos positius en quasi tots els casos.
Evidentment, i com a eina complementària que és, es fa necessària la intervenció dels rastrejadors manuals per a descartar possibles contactes de risc registrats que puguen no ser-ho –persones que hagen estat a prop però d’esquena, o amb màscara-.